Aquest poema va brotar fa setze anys, arrel d’una mort. Malgrat el pas del temps, l’esperança, que ara tan necessitem, encara hi és latent.

Arribarà la ginesta?

Arribarà la ginesta?
És que algun dia vindrà?
Jo espero aquell groc feréstec,
jo espero aquell groc de blat
que il·lumina les muntanyes
i els deserts de la ciutat.

On trobaré la ginesta?
És que algun dia vindrà?
Sovint obro la finestra
per veure si daura, amb rams,
les muntanyes tan pelades
que hi ha vora la ciutat.

Busco la llum de ginesta,
el groc intens i brillant
que vesteix les nostres terres
per Corpus i al mes de maig
i recobreix les tristeses
dels cims negres i pelats.

Arribarà la ginesta?
Arribarà el mes de maig?

Vindrà. No ho dubtis. Galopa
pel teu cor i pels serrats
i ens vestirem de llum groga
com un dia assolellat,
quan arribi la ginesta,
ara, ara, al mes de maig.

 

Assumpta Pallares (voluntària de la Fundació Benallar)

Lliçà d’Amunt, 6 de maig de 2004
Revisat l’agost del 2006