Durant els pròxims mesos, Benallar compta al seu equip de professionals amb en el Kader i el Lahcen. Es tracta de dos dels joves dels pisos d’acollida de Benallar i que han estat contractats gràcies a la Línia ACOL. A més l’Alaro, un altre dels joves dels pisos, ha estat contractat per una cooperativa dedicada a l’agricultura mitjançant aquesta mateixa subvenció.

Què és el programa Treball i Formació – Línia ACOL?

Es tracta de subvencions destinades a un dels col·lectius de persones més desprotegides i, per tant, amb més risc d’exclusió social: les persones migrades que obtinguin una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals d’arrelament social i que puguin subscriure un contracte de treball i realitzar una acció de formativa, contribuint d’aquesta manera a la seva inserció sociolaboral.

El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) subvenciona els contractes de treball de 12 mesos de durada i les accions formatives a realitzar de forma obligatòria durant el contracte i dins de l’horari laboral.

Les veus d’aquest procés

Per conèixer de primera mà com ha estat aquest procés, quin és el seu present i cap a on encaminen el futur, hem fet algunes preguntes als protagonistes.

El camí ha estat llarg però ja heu aconseguit regularitzar la vostra situació gràcies a ACOL. Quins han estat els entrebancs més complicats als que us heu enfrontat al llarg d’aquests anys? Com els heu superat?

Lahcen: No tenia lloc on anar a dormir al principi perquè em van fer fora del centre de menors, doncs no era menor. Va ser molt dur perdre la meva àvia i no poder-me acomiadar d’ella. Ho vaig passar molt malament. Ho he anat superant anant a l’escola i tenint el cap ocupat fent coses.

Kader: No veure la meva família. Molts problemes sempre amb els papers, m’ha costat acceptar que havia d’estar 3 anys sense fer res. Anar a l’hort i fer classes de llengua m’ha ajudat molt.

Alaro: El fet que el meu país no em fes a passaport va ser molt dur per a mi. Quan estava a l’alberg volia estudiar, i no vaig poder fins que vaig entrar a Benallar. Ho he superat fent coses com fer cursos, l’hort… I amb molta paciència i aguantant. El carrer és molt dur i perillós. Tenia por de quedar-me sempre al carrer.

Què significa aquesta nova situació? Quins canvis suposa?

L: Doncs poder treballar. Un dels meus objectius era treballar i això em suposa sentir-me bé amb mi mateix per viure bé. Estar tranquil amb papers.

K: Ara podré enviar diners a la meva família, i podré ajudar els meus pares perquè tinguin cura de les meves filles. Si puc, viatjaré a Ghana.

A: Puc buscar-me la meva vida, el meu futur. Em sento bé perquè puc ajudar la meva família.

Quines tasques desenvolupeu dins de Benallar?

L: Al matí vaig a l’hort amb la Mª José, i a la tarda estic fent coses de manteniment a la oficina i als pisos de Benallar.

K: Com el meu company Lahcen, al matí a l’hort amb Mª José i a la tarda faig manteniment.

I fora de la fundació?

A: Estic en un hort treballant i m’agrada molt. És com al meu país, que estava en un hort també.

A partir d’ara què? Us heu plantejat noves metes?

L: M’agradaria visitar la meva família al Marroc, la família és el més important. La feina i els diners van i venen, però la família si marxa, no torna. Vull trobar una habitació i fer les coses bé amb Benallar.

K: Ara treballaré fort. Estic molt content amb l’oportunitat que tinc.

A: Vull seguir treballant. Tinc plans amb la meva família a Algèria d’obrir alguna botiga, però a poc a poc. Cal mirar si es pot. Però estaria bé perquè la meva família pogués seguir endavant.

Destacaríeu alguna cosa més?

K: Vull donar les gràcies a Benallar i també a la Raquel, que m’ajuda a llegir i escriure. M’ha ajudat molt aquests últims mesos per entendre més les coses.

A: Li vull donar les gràcies sobretot a Benallar, als seus treballadors i a les voluntàries. Són molt bones persones. Sense elles jo no sé què hauria fet. Em Sento feliç amb elles i no oblidaré mai aquest favor que m’han fet.

La línia ACOL és possible gràcies a: