Cada any, el 20 de juny, el món celebra el Dia Mundial del Refugiat. Enguany, volem centrar l’atenció en la situació d’especial vulnerabilitat que viuen les famílies monomarentals.

Les dificultats de conciliació familiar, els llargs processos de regularització i l’entrada al món laboral són situacions amb les que es troben a diari les dones refugiades amb fills i filles al seu càrrec.

A Benallar, el projecte Refugi, ofereix serveis d’acollida en habitatges temporals, i intervenció especialitzada per a persones o famílies que han estat sol·licitants o beneficiàries de protecció internacional i que es troben en situació de vulnerabilitat i exclusió social.

“Actualment, ens trobem amb famílies monomarentals a qui ha estat denegat el dret d’asil, fet que ens situa en una situació delicada” indica la Mercè Bros, coordinadora del projecte Refugi.

 

Entrevista a Mercè Bros, Coordinadora del projecte Refugi de Benallar

Com s’inicia el programa? Quins son els seus objectius? 

El SAIER és l’encarregat de fer-nos les derivacions de les persones que entren al programa. En un principi són persones demandants d’asil o ja amb l’estatus de refugiat o protecció subsidiària. Degut a les denegacions que estan havent, actualment estant entrant famílies monoparentals ens situació irregular sobrevinguda per una denegació de la demanda.

  • Objectius:
    • Padró al barri/vinculació CAP, Serveis Socials/Escola…
    • Aprenentatge de la llengua (cas/Cat)
    • Formació
    • Inserció laboral

 

Amb quines dificultats es troben les dones amb famílies monomarentals sol·licitants d’asil? 

La dificultat principal és la conciliació familiar, tant per formacions com per inserció laboral. Només disposen del temps en el que els menors estan a l’escola (la major part de les vegades sense xarxa). A l’estiu és complica més ja que per molt que puguin accedir a beca, aquesta només cobreix dues setmanes i la resta va a càrrec de les famílies. 

 

Què passa si els hi és denegat l’asil? Amb quina situació es troben?

Al moment en que aquestes famílies són denegades es complica més la seva realitat. Al quedar-se en situació irregular deixen d’accedir a qualsevol ajuda econòmica (RG IMV, per família monomarental, etc.). El treball aquí és seguir amb l’aprenentatge de la llengua, formacions que no demanin papers (algunes estan limitades) i treballa conjuntament amb un servei jurídic per tramitar algun tipus d’arrelament. Tot això comporta molt de temps.

 

Com afecta aquesta nova situació de passar a ser famílies sense dret d’asil i en situació irregular?

Hi ha un cansament emocional molt fort. Dins d’aquest cansament hi ha: pors, inseguretats, frustracions…tot depèn molt de la capacitat de resiliència que te cada persona. 

 

Com afronta aquesta situació el programa Refugi? Amb quines dificultats us trobeu? Canvien els objectius? 

Amb sinceritat al principi tenim un sentiment de frustració i ràbia continguda degut a la injustícia de la situació. Després el nostre paper és acompanyar i donar suport a les mares per què no perdin l’esperança i no deixin de lluitar. Els objectius es centren més en les formacions que en la inserció laboral.

 

Estan entrant famílies que han estat denegades. Què suposa aquesta situació pel programa Refugi? Canvia el protocol d’acompanyament?

El que predomina més actualment és famílies monoparentals i la última ja ha entrat denegada. Són famílies que es troben en una situació molt vulnerable i suposo que des de l’Ajuntament, per falta de recursos d’habitatge, estan adaptant els requisits per entrar al programa. El protocol en si no canvia, bàsicament es treballen les formacions, i les diferents possibilitats que tenen per regularitzar-se. És el mateix protocol de la resta de famílies que tenim que les han denegat ja estant amb nosaltres. 

 

Amb l’experiència del programa, quina creus que seria la solució o una millora de la situació? 

Les persones que estem dins d’aquest àmbit ja som molt conscients i l’important es que aquesta realitat la fem visible a la resta de la societat perquè es pugui fer més força. La millora de la situació hauria de comença per la llei d’estrangeria, facilitar la regularització. A partir d’aquí el gran grau de dependència que estem creant a les famílies vulnerables és important, la major part de les persones volen no dependre de ningú econòmicament.