“La Llavor” és el primer nom que va rebre un projecte liderat per la Fundació Benallar i compartit , en el mateix edifici i amb objectius diferents, per la Fundació Ared, entre els anys 2009-2015.

L’edifici, cedit temporalment per la Congregació Salesiana, s’ubica al carrer Saldes 6-8, del districte Horta-Guinardó, davant mateix de l’antiquíssima església romànica de Sant Genís dels Agudells (any 931) i darrere l’Hospital General de la Vall d’Hebró. Edifici acollidor, gran, amb múltiples sales, cuina, habitacions, estances, lluminós, envoltat de jardí i terreny de cultiu, ben comunicat i amb vistes obertes a la ciutat. Un lloc que ens va fer somniar i realitzar una resposta a la crisi devastadora, econòmico-social, que va esclatar a Espanya el 2008.

LA CRISI-2008 I EL PROJECTE “LA LLAVOR”

Amb agilitat es van organitzar cursos pre-laborals i tallers. Un company que disposa de molts documents gràfics (R.A) me n’ha recordat uns quants: fusteria, pintura, jardineria, hort ecològic, servei domèstic i d’atenció als ancians, llenguatge, cuina, neteja industrial i de la llar, arts manuals de teixits, d’estampats i espelmes, informàtica, llenguatge, etc…i tots ells incloïen matèries de coneixement del medi i ciutadania així com tècniques per a elaborar currículums, i assajar estratègies i formes per a presentar-se a ofertes laborals. Quan es van recollir els fruits de l’hort ecològic va néixer VERDALLAR, una petita empresa que feia venda i repartiment de cistelles d’aliments, per la ciutat. Així mateix, dissabtes al matí, programat, fèiem formació entre i per a voluntàries.

Matí i tarda es va ocupar part de l’edifici on s’hi entrecreuaven professionals, voluntaris i persones matriculades, les característiques de les quals era la de no disposar de “papers”. Primerament procedien del món llatinoamericà, algun d’ells, però, va retornar al seu país i d’altres, per facilitat d’idioma, van trobar feina. Aquest gruix de persones, doncs, va ser progressivament substituït per migració africana.

La directora de la Fundació(A.R) s’hi va implicar molt i es va haver de contractar una coordinadora que restava allà, lligant molts caps, i atenent moltes confluències. (T.O)

 

TESTIMONIS D’UN RECORD

Amb aquell espai, aquell projecte i el conjunt de voluntàries, es va provocar un cicló de convivència, creativitat i activitats del que m’han deixat testimonis, companyes d’aquella època, i que transcric a continuació:

“Tinc molt bon record de com els xicots, a La Llavor, escoltaven les nostres ensenyances d’estampació sobre roba, -manufacturant objectes que després es venien a benefici dels mateixos nois-, però havíem d’estar molt sobre d’ells, ja que a la més mínima creaven les seves ‘obres’, que aquí no tenien sortida. Jo crec que quan es van traslladar els tallers a la seu de Benallar, (2014) el nom de La Llavor va desaparèixer per Tallers Benallar” (R.P.)

“Han estat uns anys de voluntariat que m’han enriquit la vida , sortint de l’Eixample per anar al Raval….a La Llavor, al Marroc i al Senegal per conèixer la humanitat del món africà a través dels xicots.” (R.P)

La Fundació disposava de dues furgonetes heretades, i a punt de jubilar Un voluntari les mantenia, cuidava, protegia i estimava. “Ell i d’altres van fer múltiples transports, el més curiós dels quals va ser el trasllat de fems de La Fuixarda (Montjuïc) per l’hort de La Llavor. També anar amb la furgoneta a comprar els productes de pintura” (J.M.O)

“Jo formava part de la Comissió de Festes, i això representava activitats molt diverses, com ara: fer distintius per les samarretes dels partits de futbol; una competició d’estels, preparats per les famílies i els nois. Les festes de Nadal i d’altres. Em venen al cap tants moments!! Em fan venir un somriure, veient la il·lusió de la gent, les famílies amb els nens emocionats, els riures veient les actuacions i les representacions, i el tió! …les cares dels nois dels pisos, primer com “atemorits” sense saber de què anava tot allò i després gaudint de la festa de Nadal, plenament. I sempre l’ambient més que de germanor, de família. Abraçades, somriures, alegria de trobar-nos i compartir. Junts famílies, nois, diferents cultures, diferents països…el món sencer ens trobàvem en un espai acollidor i fraternal, donant la mà i el cor. “ (N.F)

“Si. Muchos recuerdos!” (S.M.)

“Un projecte que em va enamorar” (C.del A.)

Els dinars “internacionals” amb sabors llunyans de les cultures de les persones que formaven part de Benallar i les aplaudides paelles que li van donar el cognom a una voluntària i al seu grup. Calidesa de conversa, al jardí, entorn la paella buidada. (A.F.) i (C.Paella)

“Ohhhhhhhh…nuestra querida “La Llavor”. ¡Qué nostalgia! ¡Cuántos buenos momentos vividos allí!” (M.A)

REDIRECCIÓ DEL PROJECTE

Durant el 2015, la crisi econòmica va anar escanyant subvencions que acompanyaven el projecte. Part de l’hort va morir perquè li van construir un edifici al davant que se li menjà el sol. En aquell moment també va arribar l’oferiment de les Germanetes de l’Assumpció de prop d’una hectàrea de terreny cultivable, jardí, i bassa de font naixent, a Sarrià. Tot plegat, va fer redirigir el projecte, adaptant-lo a dos espais : la seu de la Fundació Benallar al carrer Sotstinent Navarro, 18, 1r. pis, al districte de Ciutat Vella / Gòtic (tallers d’espelmes, estampació, informàtica, llenguatge) de les germanes Vedrunes i l’hort , amb Verdallar, a Sarrià, en l’espai referit.

I ara, L’Ajuntament de Barcelona, l’Obra Social de Sant Joan de Déu i la Fundació Ared, tornen a donar vida a “allò que durant cinc anys s’esdevingué”: La Llavor. El nom i el lloc resten vius: La nova “La Llavor” acull, ara, dones sense sostre, colpejades per la crisi 2019 i anys següents, que és la crisi del Covid-19 i una continuació soterrada però efectiva de la crisi 2008.

La nostra enhorabona!