No ho puc negar.
M’agrada aquesta pintura.
És la mirada dels pastors a Betlem.

És la mirada observadora dels alumnes de 3r de Primària i de la Coral de l’Escola Pia Sarrià que van venir a cantar pel Nadal a les ancianes que resideixen al geriàtric que hi ha a l’hort.
És la mirada de sorpresa, en sentir cantar els alumnes, de les Germanetes de l’Assumpció que hi ha en aquell geriàtric i que ens deixen l’hort a Benallar.
És la mirada de tantes voluntàries que fidelment acompanyen els peregrins refugiats perduts per casa nostra.
És la mirada de tants peregrins refugiats perduts que no comprenen com malgastem l’aigua i convertim les ciutats en tanatoris de plàstic.
És la mirada dels joves que esperen i treballen per un futur millor.

Podríem convidar-nos a mirar així tot l’any?
Observar, contemplar, endevinar, aprendre i, al capdavall, estimar tant com puguem.